Europe - Walk the earth

 2017

Fluix (5,5)

Europe m'apassionen. Els segueixo des del Countdown, com gairebé tothom. Des de que van treure el seu primer disc al 83 han anat canviant d'estil, evolucionant, i des de que varen tornar, tenen un estil molt dur i concret sense masses canvis, molt poc comercial, cosa curiosa (lo de poc comercial, vull dir). I la veritat és que m'agrada, completament diferent al que feien, és un dels grups que més he seguit durant tota la meva vida, i he tingut el gust de veure moltes vegades, amb la formació gairebé original, la mítica, i moltes vegades acompanyat del Boles.

Aquest disc és molt fluix, no hi ha cap cançó que m'acabi d'emocionar, i si la música no m'emociona i no em genera algun que altre sentiment, malament a rai... 

No obstant, he de reconèixer que m'agraden molt tots els seus anteriors discs, tots. No és el millor disc del John Norum, persona a la que idolatro gairebé igual que al Sr Sambora. Això sí, poder la guitarra a "Turn to dust" és on més em crida l'atenció. Però en general és un disc amb cançons poc inspirades, no trempes. Tot i que quan un grup t'agrada tant sempre i trobes coses positives. És el que em passa amb ells, no puc suspendre'ls, no puc ser del tot objectiu.

En Joey Tempest continua tenint una veu meravellosa, ell si l'ha sabut cuidar. I molt bé, no com altres. 
Amb una producció boníssima, com ens tenen sempre acostumats, això sí, no és un bon disc, molt fluix, el més fluix de tota la seva última etapa que ja dura molts i molts anys i tants bons discs ens ha deixat, i que no recordo passés amb la seva primera etapa, on els 5 primers discs eren boníssims (pot ser, "Prisoners" era el més fluix, però és clar, "Girl fom Lebanon" fa que el disc sigui bo només per aquesta cançó, inoblidable...)