Blaumut - El turista

 2012

Genial  (10)

Aquest disc és molt important per a mi, molt. I és que va sortir a finals del 2012, i jo mesos després em vaig separar, amb tot el que això representa en la vida d'una persona. Sempre són coses traumàtiques, tot i que sigui un mateix el que pren la decisió, molt encertada per cert, això sí.

Recordo haver anat a un concert al pavelló de Gurb (Osona) sense haver escoltat mai res d'ells, només el "Pa amb oli i sal" que sonava a totes les ràdios catalanes. Érem 50 persones, ple hivern, gairebé nevant al Moianès i Osona, i ningú els hi feia ni cas, tret de jo i quatre més. A mi em van hipnotitzar, no vaig poder parar d'escoltar-los tot el concert (curt de durada ja que només tenien 13 cançons, 12 publicades i una d'inèdita).

El fet d'incorporar un violinista genial com en Vassil Lambrinov li dóna al grup una essència impossible de trobar en qualsevol altre grup de pop català. Això és el que va fer que cridessin tant l'atenció de tanta gent, un so fresc, diferent, ben estructurat de tots els instruments. Un so "Blaumut", únic.

"Bicicletes" va ser un gra èxit, "Only you", "El llimoner", "Les 7 i quart" (ara ja és correcte dir-ho així però llavors, quan va sortir el disc, no ho era) i sobretot, "Islàndia", la millor de tot el disc, tot són cançons precioses, melancòliques, amb lletres sense cap sentit, himnes d'un grup que va aconseguir lo impensable: fer un disc tan i tan bo que mai podrà ser superat, i així ha estat. Una llàstima, el llistó era tan alt que ha estat impossible fer-ho millor. Senzillament, un dels millors 5 discs de pop català de la història.

Per escoltar en dies que busques coses més tranquil·les i quan necessites escoltar el teu idioma. Un disc bonic, trist, melòdic i sensacional.

Per cert, una portada genial, on encara només hi eren els 4 membres de la formació original, ja que encara no s'havia incorporat en Manuel Krakvickas, el baixista actual.