Scorpions - Lovedrive

 1979

Espectacular (10) Reedició 50 aniversari 

Scorpions és un dels grups que més m'han influït i marcat des de la meva pubertat, quan només tenia 14 anyets i vaig entrar a l'institut, i per això va ser una gran fita poder veure'ls amb el meu germà per primera vegada quan ja tenien 70 anys¡¡¡, al Rock Fest de Sta Coloma. Va ser una nit inoblidable, i van estar incommensurables.

Aquest disc és el principi del final, o el final del principi. Per què? Doncs perquè aquí deixaran la seva etapa més dels setanta amb grans discs com "In trance", "Virgin killer", "Taken by force", i finalment, el "Tokyo tapes", impressionant concert dels mestres al Japó, país on els idolatren, i és que no n'hi ha per menys... i passaran a iniciar una etapa gloriosa, que acabaria crec amb el gran "Love a firs sting" i amb un gran concert l'any 85, "World wide live". Cada etapa finalitzada amb un gran concert, gravat per als seus fans, com si ho sabessin.

Aquest disc suposa un canvi cap a un hard rock més modern i més comercial també, sense ser massa exagerat, més dels 80, encara amb influències de la seva primera etapa. Però sobre tot, és el primer disc amb el gran guitarrista Matthias Jabs, que substituiria per sempre Uli Jon Roth. També serà el disc on col·labora Michael Schenker, germà d'en Rudolf, en vàries cançons, cosa que ja havia passat en el seu primer disc.

En Matthias Jabs li dóna a Scorpions una altra sonoritat, una altra categoria, passen a ser un grup contundent però alhora melòdic, amb riffs de guitarra completament diversos i sensacionals, des de més durs com a "Another piece of meat", més emocionals com a la súper balada "Always somewhere", o regals impressionants com en la cançó instrumental "Coast to coast". I ja no parlem de la reggae "Is there anybody there?"

Si teniu l'oportunitat d'aconseguir les edicions del 50 aniversari, dons què us he de dir. Inclouen demos, cares B, concerts en DVD, un espectacle pels sentits i pels fans d'aquest grup. 

Segurament, juntament amb Bon Jovi i Europe, el grup que més m'ha marcat. I tot i que no tenen a veure gaire bé res amb els anteriors, molt més "dolços", si he de dir que va ser el grup que em va obrir la ment per poder assimilar el heavy sense problemes. Ells estaven just al mig, ni massa durs ni massa dolços, eren l'equilibri total, eren el grup que ningú criticava i que tothom respectava, tant els melenuts com els més formals. Gran disc i millor grup, amb un reguitzell de cançons que bé podrien formar part d'un grans èxits. 

Per cert, la portada, com sempre, polèmica a més no poder... amb aquest tema sí que tenien sempre molts problemes.