Excel·lent (9,5)
Bestial aquest guitarrista suec, nou descobriment de la meva petita discografia en variats i diferents projectes. I en aquest disc també s'atreveix a cantar¡¡¡ I ho fa de puta mare¡¡¡ Escolteu si no la cançó que dóna nom al disc, impressionant.
Bon disc de hard rock i heavy melòdic amb bateries contundents, un sols estratosfèrics de la bèstia Karlsson, on convida a diferents cantants, alguns molt reconeguts com en Tony Martin, i també a una vocalista entre tants mascles. El disc està molt i molt bé, i les cançons totes bastants ràpides, guitarres contundents, i una manera d'entendre la música que m'entusiasma.
Comença amb "Hold your fire", guapíssima, amb un cantant que es diu Dino Jelubick, i que és una veritable passada la veu que té, bastant greu.
"Queen of fire" la canta una tal Noora Louhimo, i quina veu, quina gran veu¡¡¡ Veu preciosa, contundent i amb uns aguts que arriben on ella vol i més. Una veu una mica ronca de vegades, que sap modular de mil maneres, on aconsegueix fins i tot confondre i fer creure que qui canta la cançó són vàries intèrprets. El sol és brutal, ràpid, tècnic, on les mans recorren el pal de la guitarra a tota velocitat sense deixar un sol cm per on passar-hi els dits.
La veu d'en Renan Zonta és flipant, bestial, poderosa, de les millors que he descobert últimament. A la cançó "Dreams and scars" ho clava, és acollonant, de lo millor del disc. Sembla ser que és brasiler, flipo, quin poder, de veritat. Escolteu aquesta cançó si podeu, que instrumentalment és una veritable passada... També posa la veu a "Kingdom falls", una altra guapada de cançó, com totes les del disc, una meravella, genial.
"All the way to the stars", cantada per en Mike Andersson és bestial, insuperable, la cançó, la veu, les bateries, el sol de guitarra, heavy metal nòrdic del millor que es pot fer avui en dia. Poder és la millor cançó de tot el disc, o com a mínim és la que més m'agrada, quina força, Déu meu¡¡¡
Inclou també una cançó instrumental boníssima, "On my way back to earth". El disc acaba amb un mig temps baixant a balada cantat per en Tony Martin que es diu "Far from over", que és una passada.
La producció bona, (podria ser millor, si li dones una mica de volum tremola tot l'equip). Un bon músic aquest suec, descobriment del 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada