1978
Genial (8) Edició remasteritzada amb cançons inèdites
En Gary Moore és un dels meus 10 guitarristes preferits, i segurament ocupa podi. Bé, la seva carrera és extensa i molt variada. Els seus inicis estan molt influenciats per diferents estils, i sobretot per un Sr que es deia Phil Lynot. En aquest disc podem trobar de tot, però de tot: blues com en la cançó "Don't believe a word", rock com en "Fanatical fascists", cançons instrumentals arriscades i diferents com "Flight of the snow moose" o "Hurricane" o himnes meravellosos com "Parisenne walkways". La influència d'en Lynot és evident perquè en aquest disc composen junts, hi canta i toca algun instrument també.
Encara havia d'explotar la seva vena més hard-rockera que vindria en els seus següents meravellosos discs, un rere l'altre, durant tota la dècada dels 80. Però aquí ja estem davant d'un guitarrista experimentat, ràpid, tècnic i molt melòdic també, que és pel que sempre ha destacat. I a més, tenim una bona veu, un bon cantant.
Interessant disc, molt variat, on planteja molts estils i moltes maneres diferents de tocar la guitarra, amb el gran tresor de "Parisienne" i unes interessants "Track nine", completament instrumental, i "Spanish guitar", cançons inèdites però genials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada