Starbreaker - Dysphoria

2019 - Hard-rock molt melòdic

Espectacular (9)

Diuen que és el pitjor dels seus tres discs, doncs ho sento, però és que jo no he escoltat els dos primers... Estic esperant fer-ho¡¡¡¡ Aquest és espectacular.

Aquest disc és l'hòstia, meravellós, com el projecte d'un gran cantant amb una veu impressionant i una gran guitarra, amb estils bastant diferents, es converteix en genial, una fusió impressionant. 

Escolteu només una cançó i em dieu: es diu "Bright star blind me". Espectacular¡¡¡¡¡ Majestuosa¡¡¡¡ De lo millor que he escoltat mai a la meva vida¡¡¡ No puc parar de posar-la... I sort que hi ha altres crítics que la defineixen com a mediocre o més de lo mateix, no ho entenc...

Tot el disc és boníssim: comença amb la cançó més dura del disc, "Pure evil", i continua amb bones cançons que se suavitzen una mica sense perdre força però més hard rockeres, anant a parar a la cançó que dóna nom al disc, que és una meravella. El títol de la cançó vol definir un baix estat d'ànim, doncs us asseguro que aconsegueix tot lo contrari, quina bestialitat, genial la cançó "Dysphoria".

"My hearts belongs" i "Fire away" són més melòdiques i comercials, i és que el disc és pur hard rock amb alguna cançó més ràpida y hevyata. Però sí és cert que els riffs de guitarra del gran Magnus, amb aquesta manera de tocar tan accelerada, fa que les cançons sonin una mica més dures.

El disc acaba amb "Starbreaker", pura canya, tal i com comença. I és que el cantant de TNT, Tony Harnell i el gran Magnus fan un tàndem genial. Us el recomano¡¡¡