Gossos - Gossos

1994 - Pop-Rock català

Espectacular debut (8,5)

El grup manresà que tant m'estimo va debutar l'any 1994 en format completament acústic. Així tocaven al començament, cosa que va fer que molta gent mostrés interès per la seva música, i és que, no hi havia masses grups que fessin servir aquest format; la veritat és que és un format guapíssim (a mi m'encanta la música en acústic, però llavors no els seguia). Però la curiositat més gran d'aquest grup no es que toquessin en acústic, si no que cantaven tots els seus components en solitari, tots¡¡¡¡ I els cors, que importants. Al tractar-se de quatre cantants, els cors estan assegurats, i d'una qualitat excepcional.

Podríem dir que el cantant principal és en Natxo Tarrés, però cert és que tots canten sempre alguna cançó, a tots els seus discs, i això els fa únics. Això va passar fins que es va incorporar el bateria de la Plana de Vic, en Santi Serratosa (dia en que deixen el format acústic), ja que ell sí que no en canta cap ni una, però els components originals, mai han trencat aquesta norma.

Aquest disc té algunes cançons mítiques, com les tres primeres "Voldràs tornar amb mi", "Manolo", "Rera teu". 

També "El gos" és força coneguda, però la que va ser un èxit des d'un primer moment és "Borratxo", un himne al Bages i a Catalunya, poder una de les seves millors cançons de sempre. Guapíssima¡¡¡

"Tot és fosc" és un altre dels himnes del disc, una meravellosa cançó de desamor. Genial també, una d'aquelles cançons que mai han deixat de tocar. Tres guitarres hi són presents també i són genials, tot i que com a guitarra solista hi trobem en Juanjo, un guitarra boníssim.

A mi la veu del Natxo és la que sempre m'ha semblat de més nivell, amb diferència, destacant que poder la de l'Oriol és la pitjor de les quatres veus, però també he de reconèixer que algunes de les cançons que canten en Juanjo i en Roger són genials, ja que tenen una molt bona veu, i també alguna de les de l'Oriol ha acabat sent una joia, de les més estimades...

Dels grans grups que varen formar part del moviment del rock català als anys 80 i 90, Gossos en va quedar fora perquè també van començar una mica més tard que Sau, Sopa, Sangtraït i Lax'n'busto. També és cert que al fer música acústica, doncs el seu estil diferia bastant del dels grups anteriors, on Sau era el que feia música més pop i els altres feien pop-rock, rock dur en el cas de Sangtraït.

Un gran disc, tranquil, que no va ser fàcil de trobar. Discogs és una meravella en aquest sentit, per poder trobar rareses impossibles de trobar quan el disc està descatalogat de fa tants anys.