John Petrucci - Terminal velocity

2020 - Metal progressiu instrumental

Molt bo (9)

Un dels meus guitarristes preferits, i més des de que el vaig veure a Barcelona, auditori del Fòrum, amb en Satriani i l'Uli Jon Roth, espectacular¡¡¡¡

I és que, el mestre Satriani és "el Mestre", i ningú el pot superar, però estem davant d'un alumne molt avantatjat, perquè aquest noi és impressionant. 

El disc comença amb "Terminal velocity", una passada de cançó; però és que tot el seguit de tècniques que fa servir a "The oddfather" em semblen impressionants, i no tinc ni idea de tocar la guitarra, clar està. Només us puc dir si m'agrada o no, i m'entusiasma¡¡¡¡ Bestial¡¡¡ La tercera en discòrdia és "Happy song", una altra meravella que transmet un bon rotllo brutal, a lo Satriani¡¡¡¡ No en comento més, impressionants totes. 

Només per a fanàtics de la música instrumental, en especial la guitarra, tot i que aquí hi ha un tal Mike Portnoy, quasi res, la bèstia de les baquetes.... o el que és el mateix, un dels millots bateries de la història del metal. El baixista convidat és el Dave Larue, que en aquests tipus de discs instrumenals també gaudeix de molt de protagonime.

Genial, un disc fabulós on hi trobareu heavy metal, hard-rock, metal progressiu, blues a lo Gary Moore i fins i tot guitarra flamenca a lo Paco de Lucía!!! Molt heavy aquest paio, que domina tots els estils d'una forma magistral.