2001 - Metal simfònic
Espectacular (9) Versió japonesa
Meravellós aquest disc del grup nord-americà, precursor del gran Epica de l'any 2003. Un grup que, tot i la gran força que saben imprimir en les seves cançons, destaca per la gran melodia, en part gràcies a la gran veu del seu cantant Kan.
Totes les cançons són obres d'art, destacant-hi "Karma", "Forever", "Wings of despair" o la curiosa trilogia "Elizabeth", genial, començant amb la balada "Mirror mirror" que és una veritable passada i acabant la trilogia amb "Fall from grace". Boniques balades i migtemps, com "Don't you cry" o "Temples of gold", amb notes aràbigues.
Un disc que entra a la primera i que deixa molt bon sabor de boca, que passa volant quan l'escoltes. Inclou una cançó de més, "Future king", molt canyera.
Desgraciadament, la millor època d'aquest grup que ja mai més tornarà, i que ara s'ha convertit en un experiment estrany amb un cantant metrosexual amb una veu massa pop, amb unes cançons mediocres amb les que ja no hi ha manera de trempar. A més, destaquen massa les cançons modernes en els seus concerts deixant de banda els himnes, com podrien ser qualsevol de les cançons d'aquest disc. La marxa del seu cantant va fer molt de mal, cosa molt habitual en el món del rock...
Genial, no dubteu en escoltar-lo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada