Queensrÿche - Promised Land

1994

Notable (7,5)

Fins aquí vaig arribar, aquest és l'últim disc que em vaig comprar d'aquest grup durant la meva adolescència. Un estil molt definit i continuista, seguint les passes del gran "Empire", una de les seves obres mestres. Un hard rock més calmat que en els seus inicis, però amb un estil molt seu, dominant tots els instruments a la perfecció, creant atmosferes úniques, amb canvis de temps pressents en moltes de les cançons, que sempre ajuden a definir aquest estil progressiu que sempre han dominat. 

Per citar-ne una, en la introducció de "Damaged", el grup està genial, amb les guitarres i bateria sonant potents, on després es genera un petit canvi de ritme, perquè pugui entrar la veu meravellosa d'en Geoff. Amb un sol de guitarra molt alternatiu, que deixa entreveure clarament que els temps han canviat, que el grunge domina el món, i que tot i que no renuncien a res, modelen el seu so de manera subtil per sonar moderns i actuals.

"Out of mind" bé podria ser una cançó del seu anterior disc, amb moltes similituds amb cançons com "Anybody listening", sense arribar a ser tan bona. "Bridge" és un mig temps amb guitarres acústiques, tranquil.

La cançó que dóna títol al disc, de més de 8 minuts de durada, és un clar exponent de la veu del seu cantant, de l'estil del grup, on la introducció ja dóna a entendre que estem davant d'un grup diferent, desconcertant, perfeccionista, tècnic i detallista. Una impressionant cançó on les guitarres destaquen per la seva gran melodia. Amb un percussió tranquil·la i controlada durant tota la cançó, que sembla que no arribi mai a explotar, no ho pretenen.

"Disconnected", brutal, i la balada "Lady Jane", preciosa i emotiva, amb un sol de guitarra curt però intens. Un bon disc, que no escolto massa però que sempre que recordo m'agrada i molt.