1985
Brutal (9)
Excepcional disc de rock d'un dels grups més especials del món del heavy. I és que, el seu estil diria que és únic, no s'assembla a cap altre. Dos gegants, Sr Astbury i Sr Duffy, com acostuma a passar en molts grups, s'ho carreguen tot a l'esquena, i endavant. Amb un estil difícil de confondre (oi que si escoltes AC/DC saps que són ells, o Maiden?, doncs aquí passa el mateix), aquesta gent l'any 1985 treuen aquest fabulós disc que comença amb un himne, "Nirvana". No els he vist mai en directe, una assignatura pendent, i reconec que els vaig conèixer una mica tard, amb el magnífic "Sonic Temple" i el single "Eddie", quin gran disc...
Aquest disc no pot faltar en cap discoteca, és apassionant, sensacional, des de que comença fins el seu acabament et té distret, enganxat, pendent de cada nota. També hauríem de parlar d'un vocalista notablement diferent, amb una veu tranquil·la, agradable.
La producció del disc, genial, tots els instruments s'escolten a la perfecció, nítids, cosa que no sempre passava en els discs d'aquella època ("7800º" de Bon Jovi, per exemple o "Wings of tomorrow" de Europe).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada