Timo Tolkki - Classical Variations and Themes

 1994

Instrumental (gairebé tot)

Excel·lent (8,5)

I és que, només que sigui per escoltar "Concierto de Aranjuez", doncs ja val la pena tenir aquest disc¡¡¡ Paraula de Runaway...

Des de molt jove vaig començar a escoltar Stratovarius, primer els discs on cantava ell mateix (mai m'ha agradat gaire la seva veu, prefereixo l'altre Timo, tot i que reconec que no està malament), que és el que passa en aquest disc, on lògicament toca la guitarra i fins i tot el baix. 

Aquest guitarrista, compositor, cantant i músic és un dels millors i dels que més m'agraden. I està clar que va mamar de n'Yngwie, i que en moltes de les notes i en la seva manera de tocar l'hi veurem reflectit, però amb personalitat pròpia, una personalitat delicada i dèbil degut a la seva malaltia que fa que tingui molts alts i baixos tant en lo personal com en lo musical. Això el fa genial en determinats moments, quan està lúcid. Aquest disc seria un moment dels àlgids. 

Aquest disc recull grans clàssics, i sobretot, és un resum de tots els estils i de totes les tècniques que aquest finès acostuma a desenvolupar quan toca una guitarra. "Death of a swan" és un altre dels motius pels que val la pena escoltar el disc. La sensibilitat que expressa quan toca aquests gran clàssics és inimaginable, s'ha de gaudir ni que sigui només una vegada a la vida. La suavitat amb la que toca la guitarra, l'estimació i delicadesa són plasmats en tot moment. 

En aquest disc hi ha dos cançons de les clàssiques Stratovarius, on hi canta, recordant vells temps, bastant canyeres i força bones: "Fire ance suite" i "Soldiers prayer"; en la primera el sol de guitarra comença amb notes estil clàssiques i el duet amb el teclista és bestial (un tal Antti Ikonen). Desentonen una mica amb la resta del disc, però totes dos estan força bé, i recorden els primers temps amb el gran grup finès, impossible no pensar-hi sempre que es parla d'aquest mestre. 

Recordem que estem parlant d'un disc instrumental, que és una de les coses que més m'agraden, escoltar només els instruments en sintonia, sense cap veu ni res que se li assembli, i que les notes flueixin, per si soles. 

Genial, Timo. I love you¡¡¡