1992
Genial (8)
Que és un dels meus guitarristes preferits des de que vaig escoltar el "Trilogy" i "Odyssey", doncs sí. I és que no deixa a ningú indiferent. I el fet que li agradi tocar tantes melodies clàssiques i adaptar-les amb la Fender, doncs sempre m'ha resultat interessant. És un guitarrista diferent, alguns el consideren avorrit, però tot lo contrari, a mi em sembla excepcional, sobre tot durant els 80 i 90.
El problema d'aquest Sr és que no cau bé, en general, pel seu gran ego, poder el més gran de la història del rock (sí, sí, més que el del Sr JBJ). Ell es considera el millor, i no ho és, però és molt bo el cabronàs, això sí.
Les cançons instrumentals d'aquest tio sempre m'han flipat, i així comença el disc, amb "Perpetual", una genialitat més. Totes les cançons del disc són molt interessants, algunes de melòdiques com "Cry no more", d'altres més canyeres com "Fire & Ice" o "Final curtain" on el que destaca sempre són els sols de guitarra siderals, rapidíssims.
Un bon disc que escoltaré moltes més vegades, que tenia en cassette i que feia molts anys que no escoltava. Ara en CD tot canvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada