Chaos magic - Chaos magic

2015

Bon disc (6,5)

Cantant xilena que es dedica a fer una música, com a mínim en aquest disc que és l'únic que he escoltat, semblant als Whitin actuals, bastant comercial però sense arribar a la magistral veu de na Sharon, que és moooolt millor cantant. En Timo està correcte, però no acaba d'encertar la fòrmula bella / bèstia. Les cançons no acaben de ser del tot rodones, penso que els hi falta alguna cosa per acabar d'estar del tot encertades.

En Tolkki toca tots els instruments tret de la bateria, cosa que va fer que m'interessés per aquest dic, ja que pensava que l'èxit estava assegurat, i així ha estat. Tot i que no és un disc excel·lent sí que es deixa escoltar, amb una veu força dolça, bastant més lineal que les de les cantants que acostumo a escoltar habitualment, ja que no arriba tant amunt com a mi m'agradaria. 

Tot és més fàcil quan el finès escriu totes les cançons, produeix, toca i ella només ha de posar-hi la veu, que ja és molt. La barreja sud-americana/nòrdic-europea funciona prou bé. 

La producció està bé, però penso que la bateria no acaba de sonar tot lo bé que podria sonar, no sona prou contundent.

En algunes cançons sí que és molt evident la influència de na Sharon den Adel, cosa normal si tenim en compte que en Tolkki també hi ha col·laborat amb l'holandesa.

Bé, seguint a un dels meus guitarristes preferits em vaig trobar amb això, i no hi ha més. No arriba al notable, una mica més fluix del que m'esperava. A destacar poder "Seraphim", molt Whitin, amb una intro espectacular; i és que, aquesta cantant em recorda una mica i també salvant les distàncies a la d'un grup alemany que m'agrada molt que es diu Xandria, on en els primers discs hi cantava la vocalista Lisa Middelhauve. 

"From the stars" també té moltes reminiscències Whitin, és inevitable trobar-les, del seu disc "The silent force" concretament, el més famós i un dels més grans de la primera dècada del 2000, en parlarem quan toqui.

I una altra: "Little too late" és pur Whitin, i la veritat és que quan més escoltes el disc més te n'adones que aquesta noia i en Timo han agafat moltes referències del grup holandès, un dels millors grups amb vocalista femenina que poder en els seus últims anys han pecat de massa imaginació i comercialitat, abaixant el llistó que tan amunt havien deixat amb els seus primers 5 discs. Però això ja ho comentaré un altre dia, com he dit abans (ja veieu que me'n moro de ganes).