Bon Jovi - These Days

1995

Espectacular (10)

Un dels seus millors discs, despreciat per molts dels seus seguidors i la crítica a parts iguals per massa tou i comercial (sempre ho han estat) i per apropar-se perillosament al pop-rock, cosa amb la que no hi estic gens d'acord, tot i que sí això és pop-rock, m'encanta aquest estil de música¡¡¡

Primer disc sense l'Alec al baix. En Hugh torna amb el Jon (va gravar Runaway!!!) i ja s'hi queda x sempre. Un baixista excepcional (amb 5 cordes al baix). 

Només escoltar la primera cançó del disc te n'adones que, de tou res, i aquesta precisament de comercial n'hi té poc també. "Hey god" és una de les cançons més dures i fosques que han escrit mai, i les guitarres són impressionants i heavys. Gibson guitars¡¡¡

El single promocional és "This ain't a love song", una cançó preciosa, amb unes guitarres genials i uns cors bestials. Un mig temps, i poder no la millor manera de presentar un disc de rock, però... tenien aquest mal costum.

Totes les cançons són genials, però fora de les més comercials i conegudes ("These days", "Lie to me" i "Something") em quedo amb "Damned", espectacular, rockera i amb un sol de guitarra estratosfèric i ràpid; "My guitar" és la cançó més genial del disc, un mig temps amb uns canvis sensacionals, amb una veu genial del Jon, i un altre sol estratosfèric, genial; i per últim, "Something to believe in", una obra mestra, una cançó completament diferent, amb un sol alternatiu i grunge, amb uns cors bestials des de l'inici de la cançó, amb un crit final del Jon on s'hi va deixar mitja veu, impossible d'imitar... Una de les millors...

A destacar "Diamond ring", cançó del New Jersey que en va quedar fora i aquí la transformen en una balada acústica, una meravella...

Un disc que mai em cansaré d'escoltar.