Primal Fear - Apocalypse

2018

Molt bo (8,5)

Seguint aquest enorme guitarrista suec, en Magnus Karlsson, em trobo amb més sorpreses agradables. I és que aquest grup deixa anar força a mansalva, bona música, però sobretot molta canya. I una de les coses que més m'han agradat és que no hi ha cap cançó igual ni d'un estil massa definit, totes diferents, algunes més heavys, altres més hard-rockeres, unes no tan melòdiques, d'altres molt. Però és clar, si alguna cosa destaca són les guitarres. Tres són els guitarristes solistes, increïble, ben compenetrats, ben ajustats i en cap cas sobrants. Això li dóna una força a la seva música molt gran. 

El disc comença amb un petita intro de poc més d'un minut, per deixar una bomba impressionant, com és "New rise", molt i molt trallera; però després ens trobem amb "Supernova", un mig temps deliciós.

Com a curiositat, les guitarres acústiques de "Eye ot the storm", que després es tornen metal·leres. Amb un final de cançó espectacular, on cadascun dels virtuosos de les 6 cordes deixen el seu testimoni, tornant a la bonica melodia de la cançó i la seva gran tornada.

El primer que he pensat és que estava escoltant alguna cosa semblant a Gamma Ray, i és clar, aquest cantant hi havia estat i la seva veu és única. Es diu Ralf Scheepers, boníssim. Les cançons més ràpides sí recorden aquell boníssim grup, tot i que també hi ha cançons molt més tranquil·les, que no per això deixen de ser dures i feraces. Curiós, perquè vaig veure als Gamma a Zeleste fa moolts, moolts anys, quan ell n'era el cantant, i també hi havia el gran Kai Hansen.

En moltes de les cançons es doblen les guitarres, cosa que sempre m'ha agradat: dos guitarres tocant exactament les mateixes notes, mentre l'altra va per lliure. Molt bo, genial.

Doncs això, que tot lo que toca aquest músic, està molt i molt bé. He fet bé de seguir-lo, tot i que aquí ell no és el protagonista principal.