Dio - The last in line

1984 - Heavy

Espectacular (10)

Segurament un dels millors discs de la dècada dels 80. Una bestialitat. I no només per "la veu", si no per l'extraordinari guitarrista, Vivian Campbell (Whitesnake, Deef Leppard) i el gran bateria Vinny Appice (aquest últim amb una carrera plena d'èxits amb els Sabbath i amb en Dio, principalment).

El disc comença amb heavy del bo, "We rock", un dels seus himnes. Però és clar, just després sona la cançó que dóna títol a l'àlbum,  que quedarà com una de les millors de la història de la música, hard rock melòdic, amb uns canvis bestials, una instrumentació genial, i una veu perfecte. El sol del Vivian és dels millors de la història de la música heavy¡¡¡¡

El disc continua amb "Breathless", una altra genialitat. El so de la guitarra i de la bateria és genial durant tot el disc, penso que està molt ben produït. També els teclats i el baix, que en tot moment formen una preciosa base rítmica indispensable per al disc.

"One nigt in the city" és impressionant. Quina veu, i quina melodia més guapa, amb uns teclats curiosos a mitja cançó. De lo millor del disc, sens dubtes. El sol torna a ser estratosfèric, ufff, quina meravella; també la bateria, una passada.

"Evil eyes" és una passada de cançó, més ràpida, pur heavy metal, amb una tornada espectacular i melòdica, amb una veu genial i una bateria desbocada i amb uns canvis de ritme brutals. Els teclats guapíssims. El sol una altra vegada meravellós i enèrgic, ràpid i explosiu. 

"Mysteri" i "Eat your heart out" són bestials, una altra vegada. Més hard-rock, ja que el disc va oscil·lant entre el heavy-metal més pur, passant per cançons més hard-rockeres com aquestes. 

El disc acaba amb "Egypt", una de les meves preferides. Una de les millors cançons que mai va escriure. Els teclats sinuosos de l'inici, per passar a la base de guitarra i bateria més el baix, que desprenen talent per tot arreu, 7 minuts de meravellosa melodia en una cançó èpica. La veu del Déu Dio és insuperable, genial, brutal, quina meravella... El sol de la cançó és una bestialitat, amb la bateria marcant el ritme tota l'estona (és una passada la bateria en aquesta cançó, i lo bé que sona). El final de la cançó, preciós.

Un disc imprescindible, ja que a ningú que li agradi el hard-rock se li passaria pel cap no tenir alguns dels discs d'aquest gran cantant, és així. Si no, no s'estima prou la música.