Nikolo Kotzev´s - Nostradamus

2001 Òpera rock

Curiós i brutal projecte que va passar pràcticament desapercebut (8,5) 

Aquest músic búlgar, gran guitarrista i compositor, a més a més de productor, i de tocar altres instruments, doncs és tota una sorpresa per a mi. El 2001 decideix envoltar-se de "la creme de la creme" de la música i fa una òpera rock dedicada al gran Nostradamus, el visionari (com ell).

I és que costa i molt al començament entendre aquesta gran obra, literal i físicament, disc descatalogat que va arribar de segona mà des de Galícia¡¡¡ Fins a la tercera audició no el vaig començar a gaudir com es mereix, i us puc assegurar que és un experiment boníssim de rock molt melòdic, a diferència del seus coetanis i bestials "Avantasia", que fan coses semblants però amb molta més canya (el mateix any¡¡¡).

Disc conceptual, on s'envolta de cantants com el Glenn Hughes, Göran Edman, Joe Lynn Turner, Jorn Lande, Alannah Myles, etc.... Increïble, no? I tots els Europe¡¡¡ En Leven, l'Ian i en Michaeli, i l'orquestra simfònica de Sofia, a la que no se sent prou, penso que tenen molt poc protagonisme, de veritat, o poder són les meves oïdes...

El primer CD comença amb una obertura (aquí si que se'ls sent, pobres), per continuar amb dos cançons guapíssimes, "Pieces of a dream" i "Desecration", amb duets i cançons solistes (quina veu té en Glenn Hughes, Déu meu, no la pots confondre¡¡¡).

"Henriette", amb en Joe Lynn Turner, de lo millor de tot el disc, espectacular¡¡¡ Una balada que va guanyant velocitat, molt xula. Les guitarres estan a l'alçada en tot moment, un bon guitarrista aquest búlgar, curiós.

"The eagle", una altra meravella cantada per en Göran Edman, i collons, quina classe té aquest tio també, excantant de l'Yngwie, entre d'altres. Molt guapa aquesta cançó, però que molt. 

I en Jorn Lande, cantant amb un tal Doogie White "Plague", o "Inquisition" amb en Turner, dos meravelles de duets vocals i instrumentals, per gaudir tranquil·lament des de la butaca del pis de dalt de Moià; quina sort i quina passada poder escoltar aquesta música tan i tan bé, i gràcies en part al meu amic Carles Illa, que em va regalar fa poc més d'una any part d'un equip deliciós de la casa Sony, que fusionat amb el Yamaha, doncs què us he de dir... Visca el Japó¡¡¡

I per acabar el primer CD, la gran veu de l'Alannah Myles i en Joe Lynn Turner, en un duet memorable... Una balada amb guitarra acústica i orquestra, aquí sí. Genial la veu de l'Alannah...

En el segon CD destaca el gran vocalista Jorn Lande, amb "The inquisitor's", aquí en solitari, i també la cançó "Chosen man", una obra mestra cantada per dues de les grans bèsties del heav, en Hughes i en Turner, quina passada, Déu meu, mig temps espectacular amb una força i uns cors brutals.

Després arriba en Göran Edman, que canta pràcticament totes les cançons d'aquest segon CD, amb dues cançons sobre la guerra, on l'orquestra de Sofia sí es deixa notar, i també la guitarra del búlgar, cançons enèrgiques i solemnes, de lo més rocker del disc.

Acaben en Turner i l'Alannah amb una de les  cançons més fluixes del disc, no és de les millors, la veritat, sense ser tampoc una mala cançó (poder el final de la cançó és el més destacable de la mateixa).

En resum, un gran disc d'un músic súper desconegut per a mi, al que hi vaig accedir buscant el Sr Jorne, els Europe, i d'altres... Curiós haver-lo descobert.