Primal fear - Unbreakable

2012 - Heavy metal

Bo (7,5) - Reedició 2020 amb cançons extra

Bon disc de heavy metal clàssic, del grup on hi ha en Magnus Karlsson des de ja fa anys, on diguéssim que ell no és l'ànima, si no un dels guitarres principal que també col·labora en la creació de cançons.

"Where angels die" és la que sona mentre escric aquesta crítica, mig temps molt comercial, tranquil·la però amb uns riffs de guitarra espectaculars i amb un cantant que he vist en directe i ni ho recordava, com és en Ralf Scheepers. A mitja cançó, aquesta es torna instrumental, per tornar després a la veu. La tornada és molt i molt guapa.

"Metal nation" també té ganxo, és una cançó també de heavy melòdic no massa dura, que es deixa escoltar agradablement.

El disc comença amb un intro instrumental, que es diu igual que el disc (n'hi ha dos parts, que separen cadascuna de les cares).

Altres cançons a destacar, "Marching again", guapíssima, i la balada "Born again", impressionant, que també està gravada en acústic com a cançó extra. Continua amb "Blaze of glory", una altra cançó amb durs riffs de guitarra i bastant ràpida, molt guapa també.

La veritat és que he començat a seguir tots aquests discs per una persona en concret, i flipo bastant amb la qualitat d'aquest músic i totes els projectes on participa, impressionant: des de tocar amb aquest grup, tocar, produir i escriure altres projectes, cantar¡¡¡ Ho fa tot, tocar teclats i sobre tot, és un guitar heroe de l'hòstia boníssim, quin gran guitarrista.

De tots els discs de Primal Fear, doncs poder és el que menys m'agrada, tot i que té grans cançons que fan apujar el nivell global del disc. Si em llegeix algun crític musical, no hi estaran d'acord amb aquesta opinió, però és la meva opinió i no la penso canviar. Poder, si després d'escoltar-lo més de 15 vegades i de comparar-lo amb els altres decideixo canviar, doncs igual canvio d'opinió, cap problema.