Primal fear - Metal commando

2020 - Heavy metal

Espectacular (8,5)

Impressionant l'últim disc d'aquest grup europeu, ubicat a Alemanya. Segueixen sempre un mateix patró, i això els dóna l'èxit, tot i que sempre amb petites variacions. En aquest cas, estem davant d'un disc molt més dur, més ràpid, amb una bateria molt contundent. El nou bateria hi déu tenir alguna cosa a veure, suposo.

Aquest últim disc comença molt poderós, amb tres cançons que no et deixen indiferent, sobretot la veu del seu gran cantant en la segona cançó, "Along came the devil", quina passada, amb en Ralf Scheepers, i la bateria a "Halo". El bateria és nou, en Michael Ehré, Mare de Déu Senyor quina bèstia¡¡¡ La resta de la formació continua amb els 3 guitarres i en Mat Sinner al baix.

"Hear me calling" canvia de registre, es tranquil·litzen. Hard rock melòdic i boníssim, però temperamental, una tornada bestial i uns riff de guitarra molt bons. Aquí ens demostren que són capaços de variar l'estil de la seva música amb una facilitat difícil d'entendre... No és la millor cançó que han fet d'aquest estil, inclús resulta una mica repetitiva fins i tot.

"The lost and the forgotten" és heavy metal en tota la seva essència, amb uns cors gairebé guturals, unes veus genials. Poc comercial aquesta meravella de cançó, que emet força per tot arreu, amb un riff de guitarra que s'apropa al trash. Bestial¡¡¡ Increïble escoltar aquest tros de cançó després d'una com "Hear me calling", són imprevisibles, que és una de les coses que més m'agrada d'aquest grup.

"My name is fear" és rapidíssima, amb un inici trasher una altra vegada, i una veu que ho borda. Quin gran vocalista, carall. El bateria s'hi deixa la pell, amb el doble bombo, que va a 200 per hora mínim.

"I will be gone" és la balada del disc amb guitarres acústiques. Està bé, però en tenen de molt millors.

Per acabar el disc, la cançó "Infinity", una obra mestra de 13 minuts amb canvi rere canvi, una meravellosa cançó que se surt de lo normal per la seva llarga durada, i on exploten tot de melodies i estils diversos, on la base instrumental té un pes molt important, i arriba per moments a ser una cançó èpica. El final de la mateixa és genial...