Starbreaker - Starbreaker

2005 - Hard-rock

Bon disc (8)

Curiós, perquè en Tony Harnell en algunes cançons em recorda al gran Michael Vescera, i no és que les seves veus tinguin res a veure, res... però m'ho recorda, en algunes només. Aquest disc és producte de la bona imaginació, d'una clara innovació, i de voler provar coses noves, com el hard, progressiu i grunge.

El disc és canyero, hard-rock amb la guitarra estratosfèrica del gran Magnus, músic al que ja idolatro, i que requereix més d'una escolta i no quedar-se amb la primera opinió, ja que cada vegada m'agrada més.

Comença amb "Die for you", cançó una mica rotllo alternatiu, amb una bateria psicodèlica, que no m'acaba d'atrapar. El so de la bateria tampoc acabo de percebre que sigui el millor possible. La cançó està bé.

"Lies" és la segona cançó, que comença amb una veu dolça i tímida que passa a transformar-se en una veu contundent, sobretot en la tornada, on es torna aspra i dura. Molt guapa, amb un sol una mica alternatiu també en alguns moments. Bona cançó.

"Break my bones" és guapíssima, molt canyera. La veu és impressionant, també amb molts canvis, una cançó molt interessant. Instrumentalment una passada, el ritme de la bateria, les guitarres, baix... El sol torna a ser un sol molt alternatiu, mai havia vist tocar així el gran Magnus, on experimenta moltíssim amb la guitarra i se surt de tot allò que li havia escoltat fer.

En algunes cançons trobo que els riffs dels sols de guitarra no acaben de lligar massa amb la cançó en si (com a Dry county¡¡¡), estan una mica fora de joc, a "Transparent", per ex. El sol és bo, innovador i una mica alternatiu, i la cançó també. Al final el gran Magnus es desboca i acaba la cançó de forma magistral.

"Crushed" té una intro brutal, bestial. Comença amb una veu distorsionada, i es converteix en una bona cançó de hard. En aquest disc crec que intenten fer una cosa molt diferent, sonen més moderns.

"Light at the end" comença amb uns teclats bestials, entra la bateria, la guitarra, el baix, una intro bastant semblant al progressiu. Tots els instruments se senten de meravella, això de gravar cada músic pel seu cantó i en diferents països per després fer-ne el mix, curiós si més no. La tornada és molt xula i la guitarra que acompanya la tornada guapíssima.

"Cradle to the grave" comença grunge total, la tornada és hard-rock, i després passa una altra vegada al riff grunge de guitarra. Bona cançó. El sol no encaixa amb la cançó, tot i que és una cançó amb molts canvis i alguna extravagància.

"Underneath" comença amb uns teclats sinuosos que després canvien a una sonoritat més radical, les guitarres contundents i canyeres acompanyant la veu, molt xula. La tornada de les més comercials, per tornar als teclats, molt bons. La instrumentació de la cançó és molt bona, molt ben acabada. Xula. El sol dels més clàssics, poder. 

"Turn it off" és guapíssima, melòdica, hard i amb una bona tornada. Molt xula, i amb una veu molt nasal.

A destacar la instrumental "Dragonfly", molt alternativa i fregant el heavy més progressiu, que sona molt similar a alguna de les cançons del projecte en solitari del John Petrucci, disc que és una veritable passada (encara no n'he fet la crítica).

"Save yourself" genial, molt guapa.

Arribem a la tapada, la cançó nº 13, "Days of confusion", que no està indicada, una cançó acústica genial que ja surt en el disc electrificada.

Personalment, em quedo amb el seu últim disc, bestial, tot i que aquest és molt més original, això està clar, i innovador. La majoria de crítics no coincideixen amb mi, què hi farem.