Doro / Warlock - Collection

2010 - Hard rock i heavy

Bo (6,9) 3 CD's a preu de saldo

Warlock és un dels grups que escoltava de jove, sense que m'entusiasmessin, però és clar, amb cançons com "All we are" i "Für immer", doncs no podia passar d'ells quan a finals dels 80 estaven de moda, i era molt estrany veure una noia liderar un grup de heavy, però que molt estrany. Va ser una pionera dins d'aquest estil musical.

El recopilatori recull tota la seva carrera en 3 CD's, des del 1984 fins a la sortida d'aquest recopilatori l'any 2010, una carrera amb molts alts i baixos. Però com sempre passa amb els recopilatoris, aquí hi ha lo millor de lo millor, o no... 

Si no fos pel disc del 1995, "Machine II Machine": horrible, espantós, i del que hi ha una bona representació de cançons. Imperdonable¡¡¡ Això baixa moltíssim la nota d'aquest recopilatori.

Poder les úniques cançons que descartaria del primer dels CD's serien dos de les tres cançons del disc "Machine II Machine" del 1995, espantós:  "Welcome to the tribe" és penosa, i "Love is a thrill" sona a música thecno; la tercera de l'esmentat disc es deixa escoltar sense ser cap meravella. Un disc horrible que sembla ser que va treure mal assessorada per la cia de discs, com sempre, i del que renega a més no poder. Però en el CD també podem trobar cançons en directe com "Burning de witches" del seu quart disc en solitari, i la balada de Warlock "Für immer", un himne que està bé però a mi mai em va acabar d'enganxar del tot, tot i que va ser un gran èxit.

El segon CD comença espectacular, tot i que predominen les cançons lentes, molt xules per cert. "Angels whit dirty faces" és la primera cançó rockera, molt guapa, del seu primer disc en solitari editat l'any 1989, després de deixar Warlock i que crec que havia de formar part del que havia de ser el nou disc de Warlock, que no va sortir. Al haver escrit ella totes les cançons les va editar ja com a Doro. Però és clar, arriba el merdós disc del 1995, amb la cançó que li donava títol, "Machine II Machine", per posar-se a orxegar, al igual que "Tie me up", amb veus com si estigués catxant amb un bavarès i que us juro que semblen música màquina¡¡¡¡ No entenc com poden posar cançons com aquestes en un recopilatori. Després "Bad blood" torna a ser una bona cançó rockera, del seu quart disc en solitari. Sort que el disc acaba amb una cançó del seu segon disc en solitari, "Unholy love", guapíssima.

El tercer CD comença amb una cançó de l'horrible disc del 95, però aquesta és acceptable, i es diu "Ceremony", una versió especial pel que indica en el recopilatori, menys mal... Continua no obstant amb "A whiter shade of pale", versió del grup "Procol Harum" molt ben aconseguida, inclosa en el seu primer disc en solitari. Després sona "You ain't lived", guapíssima, de lo millor del disc, rockera, amb bons sols i molt rockera. Segueix "Hear me", del seu tercer disc en solitari, molt guapa. "In freiheit stirbt" torna a ser un mig temps del disc merdós, acceptable també per sort, al igual que "Can't stop thinking". El CD acaba amb tot de cançons de Warlock, de diferents discs. 

Podria haver estat molt millor, segur...