1999 - Hard and heavy
Bon disc (8)
Que per què em vaig comprar aquest disc? Home, pregunta absurda: si el cantant és en Michael Vescera, el bateria en Mike Terrana i el guitarra un ex-Helloween... doncs, no ho sé, vatres mateixos. A més, el teclista és boníssim, un tal Fredy Doernberg que m'ha entusiasmat (Axel Rudy Pell). En la cançó instrumental, "Listen to the lyrics" o la següent, "Under the same sun", que són una passada, fins i tot el baix hi destaca (Barry Sparks, baixista actual de Dokken).
Un súper grup, amb cançons que estan bastant a l'alçada, a pams:
"Walf on fire" comença enèrgica, amb uns teclats que conviden a anar a lluitar, espectacular, ràpida, i molt guapa, bona cançó amb un sol ràpid i directe. La veu d'en Vescera, diferent...
"Under the same sun" té una intro inicial guapíssima, amb el protagonisme per en Roland Grapow (és el seu disc i toca la guitarra, què més voleu). En Vescera, amb un registre de veu un pel més baix al que li estic acostumat a escoltar, doncs bé. Mola, i molt. El baix, amb el seu moment de glòria, i un altre bon sol. En Terrana, una bèstia, com sempre. Quin gran bateria.
"The hunger" és la cançó menys comercial, més dura, amb un ritme ràpid, on els teclats tenen bastant de protagonisme i els riffs de guitarra també sonen durs i són molt bons.
"A heartbeat away" és la balada. Molt guapa, melòdica i amb bona tornada. La veu d'en Michael Vescera impressionant, tot i que en aquest disc canta d'una altra manera, no sabria com explicar-ho, no força tant, és més cautelós i moderat. Em falten aquells aguts que arriben a l'estratosfera i aquelles notes llargues que mai acaben, que aquí en aquest disc no hi són. Els teclats molt pressents i molt encertats, un gran teclista, però molt.
"Hidden answer" comença amb els teclats i la bateria, on s'hi afegeix la guitarra, espectacular. Bon començament per una meravellosa cançó. De lo millor del disc.
"Till the end" és de les més heavys, amb un riff de guitarra canyero durant tota la cançó. En Vescera apuja el nivell, és un grandíssim cantant i ell pot fer el que vulgui. Bona cançó, amb un duel en el sol entre els teclats i la guitarra.
"Kaleidoscope" em sembla una bona cançó, pesada en la seva execució, amb una molt bona base rítmica, una bona veu, i diferent a totes les altres, amb unes parts instrumentals molt interessants. El sol em recorda una mica a l'Yngwie. En Vescera està genial i moderat, com en tot el disc.
"Angel face" és una balada clàssica, molt típica, melòdica i enganxosa. Molt a lo Axel Rudy Pell, però molt semblant a algunes de les que ha escrit. Guapes les guitarres durant la cançó, amb un súper sol, i també un bons teclats. Bestial, però molt clàssica i sense sorpreses, amb un Vescera que aquí sí arrisca més al final de la cançó, quina veu...
"Listen to the lyrics" és la instrumental, guapíssima.
Per acabar, tralla a tope amb "Reaching higher" i una balada acústica, "Lord i'm Dying", amb un bon nivell totes dos cançons.
Bon disc, per gaudir-lo, variat i entretingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada