The Ferrymen - The Ferrymen

2017 - Heavy metal melòdic

Espectacular (9) Edició japonesa amb una cançó més en acústic

Primer disc del projecte del gran Magnus amb en Mike Terrana i en Ronnie Romero. Si el segon ja és bestial, doncs aquest primer no es queda curt, genial, al mateix nivell. Tres músics impressionants, amb la gran veu d'aquest xilè, un altre Ronnie¡¡¡ Quina veu, quin tros de vocalista, Déu meu¡¡¡ I quines portades, Déu meu, brutals¡¡¡

A nivell instrumental, bestial. Altíssim el nivell d'aquests dos músics: en Magnus com sempre toca els teclats, guitarra i baix i en Mike la bateria. 

Sensacionals, un disc imprescindible si us agrada el heavy melòdic, ràpid, temperamental, però molt comercial. Poder un dels meus estils preferits i que més escolto ara mateix, sens dubte.

El disc comença amb "End of the road", una cançó enèrgica, melòdica, amb una tornada molt i molt guapa i un sol espectacular, amb vàries fases i melodies; continua el disc amb la cançó que dóna nom al disc, iniciant-se amb un riff de guitarra i uns teclats molt interessants. La tornada torna a ser guapíssima, com en totes les seves cançons, i el sol és més curt però intens. Genial l'inici del disc. 

"Still standing up" comença amb una intro molt sinistre, per passar a una cançó força ràpida i guitarres contundents. La veu d'en Ronnie espectacular. Una cançó boníssima, on la tornada sempre fa que la cançó es suavitzi una mica, ja que acostumen a ser tornades amb molt melodia, molt enganxoses, mentre la base instrumental continua a un nivell molt contundent. Boníssima aquesta cançó, que just abans del sol del Magnus ens deixa un canvi genial.

"Cry wolf" és més tranquil·la, amb un sol espectacular acompanyat d'inici d'uns teclats de fons fantasmagòrics. Molt guapa.

"One heart" és el mig temps que també toquen en acústic al final (només en la edició japonesa i en forma de balada). Preciosa cançó, tant una versió com l'altra, on en Ronnie ens delita amb una classe de cant magistral. Gaudeix d'una veu ronca, bastant greu, molt interessant.

"Eyes on the sky" és preciosa, on destaca el duel entre la guitarra i la veu d'en Ronnie, fent exactament els mateixos sons amb tot d'onomatopeies de les clàssiques com els "Ohhhh, ohhhhh". Genial.

"Eternal night" és la gran balada. No us diré res més, qui vulgui saber-ne més coses que l'escolti...

Escolteu-lo¡¡¡