1989 - Hard rock
Espectacular (10) Reedició 2005 Discogs (segona ma)
Brutal¡¡¡ I és que el cantant aquesta vegada és el gran Michael Vescera¡¡¡¡ Bestial¡¡¡
Grandíssim aquest disc, del millor grup japonès de la història, sense cap tipus de dubte, boníssim, a l'alçada de molts dels grans grups europeus. I és que, en Akira Takasaki toca la guitarra d'una manera única, meravellosa, és genial aquest guitarra, poder el millor deixeble de n'Eddie Van Halen.
"Soldier of fortune" i "You shook me" són genials, rockeres, amb molts bons sols, sobretot la primera, i una veu molt gran d'un dels millors vocalistes de la història, us el recomano. Compreu-vos qualsevol disc on surti aquesta bèstia¡¡¡ Quina veu¡¡¡¡ "Soldier" és boníssima, quina manera de començar el disc.
"Danger of love" un mig temps guapíssim, amb una guitarra impressionant, per seguir amb una altra cançó lenta i el seu riff curiós i espectacular, a "Twenty-five days", riff que sona durant tota la cançó i que mola molt, la veritat¡¡¡ I el sol¡¡¡ Quina passada...
"Red light shooter" una altra genialitat. I quina veu, de fet durant tot el disc¡¡¡¡ Aquí en Vescera es llueix a base de bé, os ho juro¡¡¡ Cançó melòdica i molt, amb un guitarrista brutal amb tapping inclòs en el sol, rapidíssim, i una tornada espectacular. De lo millor del disc¡¡¡ Bestial aquesta cançó.
"Running for cover" comença heavy metal total, amb un riff una altra vegada marca de la casa. Cançó molt més dura, menys comercial, però amb detalls a la bateria amb un ritme canviant i frenètic, i una base instrumental bestial. Una obra d'art, sobretot la bateria (Munetaka Higuchi), genial en aquesta cançó, i el sol rapidíssim, duríssim, boníssim¡¡¡¡¡
"Lost without your love" és la balada del disc. Només els primers 47 segons ja són per emmarcar-los i portar-los al museu dels millors guitarres del rock... I el sol? Yngwie apareix en el disc com la Mare de Déu de Montserrat als pastors, però quin virtuosisme, Déu meu¡¡¡ No pot ser tan bo aquest tio¡¡¡ La veu és genial, la cançó una passada, una gran balada, genial...
"Faces in the fire" és la típica cançó que posaries abans d'anar a la guerra per la independència de Catalunya, quin pujadon, la hòstia¡¡¡ Quanta canya, quant de talent, quins grans músics, amb una veu que s'acopla per primera vegada com si haguessin tocat mil vegades junts. Increïble¡¡¡
"Long after midnight" és espectacular, un 10. Genial, perfecta, amb un altre súper sol.
"Demon disease" és el final del disc, amb una bateria a 200 x hora i una guitarra enfurismada, la cançó més heavy de totes.
En alguns moments em recorda un disc de l'Yngwie, i és que aquest cantant té això i l'hi associes, i el guitarra és tan ràpid i bo que no puc evitar comparar aquest disc amb alguns dels millors que va treure el guitarrista suec anys després amb aquest meravellós cantant, que van ser alguns dels millors discs de la seva carrera.
Disc perfecte, sense cap ni una cançó que no estigui en un nivell d'excel·lent. Un 10¡¡¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada