1995 - Heavy metal melòdic
Espectacular (9)
Primer disc amb el seu cantant Timo Kotipelto, un disc impressionant¡¡¡ Poder un dels millors de tota la seva carrera, que he seguit des dels inicis i que sempre m'ha agradat, i que vaig deixar de seguir quan el Tolkki marxa del grup. Les cançons són bastant llargues, moltes passen dels 6 minuts. A partir d'aquí, vindrien tota un sèrie de discs gloriosos...
"Against de wind" és un himne, una d'aquelles cançons típiques de la que repetiran fórmula a partir de llavors, estil al que ens tenen tan acostumats: canya, rapidesa, melodia i bones guitarres. Grans músics.
"Distant skies" torna a ser una cançó molt ràpida, no m'agrada tant com la primera, però és una bona cançó.
"Galaxies" comença amb uns teclats peculiars, que hi són presents de diferent manera durant tota la cançó, meravellosos. Mig temps espectacular, dels millors de la seva carrera. La veu d'aquest home era el que li feia falta a Stratovarius per convertir-se en un dels millors grups de metal melòdic de la història. Aquí estem vivint la conversió d'un molt bon grup a un grup espectacular, i tot és gràcies al segon Timo.
"Winter" és una de les balades del disc. Fosca, tètrica, gelida, com el seu nom indica. Bona cançó.
"Stratovarius" és la primera instrumental, molt del seu estil, amb sols a lo Yngwie i d'una durada considerable. Els teclats molt importants, i a partir del minut 3 la cançó es transforma destacant-hi un baix portentós i una bateria boníssima, per tornar a la manera neoclàssica de tocar del gran Timo, deixeble de qui ja sabeu.
"Lord of Wasteland" comença d'una manera sinistra, per anar guanyant velocitat en la guitarra, passant a ser una cançó rapidíssima, gairebé speed metal, de lo millor de la seva carrera. La veu espectacular, el ritme de la bateria amb el doble bombo, baix i guitarra són impressionants. De lo millor que han gravat mai. El sol espectacular. Un 10.
"030366" és la cançó experimental, curiosa, diferent, on hi destaquen el baix i la veu del Timo en diferents versions. El sol molt guapo.
"Nightfall" és la gran balada del disc. Amb una tornada molt xula, no és la seva millor balada, però ja comencen a mostrar de què són capaços.
"We hold the key" és una de les millors cançons que he escoltat mai a la meva vida, brutal¡¡¡¡. Només la intro, impressionant¡¡¡ Quan en Timo comença a cantar és bestial, amb un to baix per passar a explotar amb uns aguts increïbles. Aquesta poder sigui una de les millors cançons de la història del grup, sens dubte. També a nivell de guitarres és una passada, i quina melodia més guapa, espectacular, amb els canvis als que ja ens tenen acostumats. Gairebé 8 minuts que no vols que s'acabin mai... Un 10¡¡¡
"Twilight symphony" comença amb els teclats habituals del disc, amb aquella sonoritat tan clàssica, per passar a una melodia genial, bestial, acompanyats de tots els instruments. Una altra gran cançó, que fa pujar moltíssim la nota final de disc. El canvi al final és brutal, amb un sol de guitarra que fa plorar, literalment... quina delicadesa, quin sentiment...Genial¡¡¡
"Call of the wilderness" és la segona instrumental però aquest cop amb guitarra acústica i de curta durada, una joia... impressionant, amb només la guitarra del gran Timo Tolkki, i quina sonoritat, Déu meu... Brutal¡¡¡¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada