Europe - Europe

1983 - Hard rock

Espectacular debut (10) CD original, una relíquia...

Impressionant el debut dels Europe el 1983 amb el seu primer disc. Només el bateria era un altre, en Tony Reno, que per cert, ho fa genial. La producció d'aquest disc em sembla excepcional, com sona, Déu meu¡¡¡ La portada que jo tinc, diferent de l'original, on sortien els quatre molt jovenets.

El que més em sobta és la duresa de les cançons, i és que al començament fregaven el heavy metal, i també la veu del Joey Tempest, encara en formació, una gran veu.

L'altra cosa a destacar? En John Norum, quina passada, quin gran guitarrista, una bestialitat, què ràpid tocava i què bé que ho feia ja¡¡¡ Dels que més m'agrada juntament amb en Sambora i en Satriani.

Les cançons tenen una base instrumental molt important, i no són gens comercials, però gens (increïble), però tenen uns ritmes variats, rockers, enganxosos, i unes grans tornades. La bateria sona genial durant tot el disc, i la guitarra molt heavy, bestial. 

El disc comença amb "In the future to come" (no us perdeu el vídeo, espantós però a l'hora genial), una cançó amb una gran força i els crits del gran Joey Tempest al començament.

"Farewell" té un sol de guitarra espectacular, brillant, boníssim. Tota la cançó és una meravella, una passada. En Tempest, de vegades, sembla que no arribi a les notes més altes, que vagi molt forçat, però tot el contrari, tenia un veu (i té) genial.

La gran cançó dels disc és "Seven doors hotel", que mai han deixat de tocar en totes les gires. Encara no hi havia el gran Mic Michaeli, amb el que el piano del començament el grava en Joey, genial aquesta intro amb la sorprenent bateria just després entrant a tota hòstia i amb la gran guitarra d'en Norum també entrant amb molta mala llet, bestial. Una de les millors cançons de la seva història, quina energia, quina vitalitat, una meravella de cançó.

La guitarra de "The king will return" és impressionant, durant tota la cançó, el riff és bestial, no te'l pots treure del cap durant tota la cançó, sobre tot quan en Joey canta la tornada, quina passada.

L'altra gran cançó (totes ho són però) és "Boyazont". Mare de Déu Senyor, quin virtuosisme¡¡¡ I és que en Norum, mai ha deixat d'escriure cançons instrumentals, bestials totes. De vegades, amb una certa nostàlgia Gary Moore, guitarrista del que està molt influenciat, tot i que ell és molt més ràpid. És l'única que no escriu en Joey, i que en Norum escriu molts anys abans amb un tal Eddie Meduza, primer grup del que havia format part abans de formar Europe quan només tenia 15 anys. La cançó és espectacular, molt bona. No deixaries mai d'escoltar-la, amb un canvi a meitat de cançó molt dur, on la bateria també té una part molt destacada, i el baix, el gran John Leven, com no anomenar-lo, per Déu.