Primal fear - New religion

2007 - Heavy metal clàssic

Espectacular (9,5)

Imressionant aquest disc dels alemanys¡¡¡  Algunes de les cançons que deixen per a la posteritat en aquest disc són...sublims¡¡¡

Per començar, "Sign of fear" em sembla una molt bona cançó i tota una declaració d'intencions. Una veu superior i uns músics bestials, amb la força del gran vocalista que la seva mare va dur al món un dia de fa ja molts anys. Aquest noi canta com els àngels, de veritat... Trash, s'hi apropa, amb riffs de guitarra duríssims i una tornada de lo més heavy.

"Face the emptiness" és una altra meravella, canyera com la primera, a un nivell altíssim de veu i instrumentació. Genial¡¡¡

A la tercera cançó hi ha un duet amb na Simone Simons d'Epica, quasi res. Cançó espectacular, melòdica i comercial, amb una molt bona compenetració entres tots dos cantants. Impressionant el disc fins el moment, i tot i que aquesta cançó queda completament fora de l'estil del grup, és una passada.

"New religion" és la que dóna nom al disc, una altra bona cançó.

Al tanto¡¡¡¡ "Fighting the darkness" és una de les millors cançons que s'han composat mai, impressionant, un 11 sobre 10: melodia, canya, amb una part instrumental que és una delícia, i un reprise per no oblidar-nos mai de la tornada d'una de les millors balades del heavy de tota la història. Quina veu... Gravada com si fossin... 3 cançons¡¡¡ Increïble la part instrumental, simfònica total.

A "Blood on your hands" la veu és diferent, modulant-la d'altres maneres, un camaleó aquest paio, brutal.

"The curse of Sharon" és la cançó més fluixa i monòtona dels disc; igual passa amb "Too much time", tot i que aquesta és molt més ràpida, gairebé fregant l'speed, amb la bateria a tota hòstia durant tota la cançó i uns riffs duríssims amb un sol súper ràpid i heavy, amb un duel bestial entre els guitarristes; totes dos cançons són molt repetitives, es fan una mica pesades, tot i que es salva la part instrumental ja comentada de la segona cançó.

"Psycho" torna a molar i molt: dura, contundent, amb uns crits de la bèstia Scheepers en la tornada i un sol molt dur, amb un canvi brutal després del sol i unes veus tenebroses. 

"World on fire" és una passada, brutal. Boníssima aquesta cançó amb uns teclats bestials, uns canvis de ritme genials, una bateria genial i un sol estratosfèric, acompanyat tot de la meravellosa veu que té aquest Senyor. Molt bona.

"The man" és una espectacular balada, que hauria de tancar el disc si no fos perquè l'edició que tinc torna a incloure "Fightning the darkness" però en versió orquestral, Mare de Déu Senyor, quines dos cançons per acabar¡¡¡¡ Espectaculars¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Bestials¡¡¡¡¡¡¡¡ Brutals¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Extraordinari, un gran disc que per suposat escoltaré i moltes vegades...