2002
Molt bo (8)
Descoberts per un servidor al Rock Fest de Sta Coloma, doncs una agradable sorpresa, on destaca un guitarrista espectacular, impressionant. Hard-rock melòdic argentí de molta qualitat, on el guitarra Walter Giardino, molt influenciat pel gran Yngwie, ens delita amb un sols espectaculars, ràpids i tècnics amb la preciosa Fender Stratocaster blanca...
En aquest disc sembla que recuperen el primer cantant, Adrián Barilari, amb una molt bona veu, després d'una etapa de declivi i tristor per al grup, que venia de fer coses molt grans en els seus primers discs.
"El amo del camino" és una cançó brutal, amb molta força i amb un sol ràpid i estratosfèric, Yngwie¡¡¡, i és com comença el disc, per passar després a un mig temps que es diu "Volviendo a casa", molt i molt comercial, per a les ràdios argentines, una cançó correcte amb un riff guapíssim durant tota la cançó.
"Abeja reina" y "Lluvia púrpura", molt i molt rockeres, on destaquen la guitarra i també la bateria, sobretot a l'última, "Deep purple" (sí, sí, la cançó té reminiscències directes d'aquest gran grup).
"Sinfonía fantástica" és una de les millors cançons del disc, amb també moltes influències Yngwie i un final llarguíssim completament instrumental, de lo millor del disc.
La gran balada, "Cuando la luz oscurece", on també cal destacar la percussió, guapíssima. El bateria és un tal Gustabo Rowek, boníssim també, que destaca també a la ràpida i metal·lera "En nombre de Dios"
Recomanable i molt. En directe són bestials, la veritat és que em van agradar moltíssim, tant que si tornen als aniré a veure segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada